Search results for "Literatura religiosa"
showing 9 items of 9 documents
La traducció corellana de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia (edició crítica i estudi traductològic del llibre Primer, València, 1496).
2015
Aquesta tesi doctoral porta a terme una edició filològica de la traducció valenciana del llibre Primer de la Vita Chisti de Ludolf de Saxònia (c.1295/1300-1377/78), que és la darrera de les grans vides de Crist llatines de l’Edat Mitjana, i un dels puntals de la literatura contemplativa de la tardor medieval. La fixació del text traduït per l'escriptor i teòleg Joan Roís de Corella s'ha portat a terme a partir de l'acarament de les dues edicions que ens l'han transmés: l'editio princeps valenciana de 1496, que s'ha pres com a text base, i l'edició barcelonina de 1518. El text s'acompanya de tres aparats de notes: el primer, de caràcter ecdòtic, recull el conjunt de variants que presenten le…
Las otras protagonistas de la rondallística catalana: modelos para adaptar y enseñar
2015
El articulo reivindica la literatura tradicional para la escuela. Se pone la mirada especialmente en los personajes femeninos de dicha literatura. Asimismo se comparan personajes muy conocidos como Cenicienta, la Bella durmiente o Blancanieves con otros rescatados de la rondallistica catalana que presentan otros rasgos mas activos y resolutivos como la Dent d’or, Blancaflor o Rosella. La investigacion propone la escritura de textos en situacion de aula, en los primeros niveles escolares, a partir de la revision del canon escolar y la lectura de cuentos. El articulo reivindica la literatura tradicional para la escuela. Se pone la mirada especialmente en los personajes femeninos de dicha lite…
«Fue levado mi entendimiento»: Teresa de Cartagena y la escritura mística en femenino
2016
Resumen: En torno a los anos 1470-1475, la religiosa Teresa de Cartagena (sobrina del prestigioso humanista Alonso de Cartagena) deseo y necesito escribir sobre su personal experiencia en femenino del amor divino, y nos lego dos valiosos tratados que abren la senda de los diversos textos compuestos por religiosas castellanas del siglo XVI. La escritora burgalesa destaca meritoriamente en la historia de la literatura bajomedieval y puede considerarse una digna precedente de la gran escritora Teresa de Jesus. Ambas comparten ciertas similitudes biograficas y espirituales que merecen tenerse en cuenta a la hora de disenar una genealogia de autoras de literatura espiritual en lengua castellana.…
Estudi dels exempla als Avisos de sant Antoni Maria Claret
2014
La literatura religiosa del segle XIX ha estat poc tractada pels estudiosos. En el present treball, analitzarem un dels recursos per excel·lència d’aquesta literatura, és a dir, l’exemplum. En concret, esbrinarem la font dels exempla utilitzats per sant Antoni Maria Claret a les obres: Avisos saludables a las donsellas (1850), Avisos molt útils á las viudas (1848), Avisos molt útils als pares de familia (1845) i Avisos saludables als noys (1851). A més, indicarem si els exempla han estat utilitzats per altres autors contemporanis al nostre. The religious literature of the nineteenth century has been recently treated by scholars. In this paper, we discuss a resource par excellence of this li…
The People Who Occupied The Fallen Angels' Chairs in Heaven: A Reiterated Idea in the Fifteenth Century, the Valencian Golden Age
2018
Johannes Ludovicus Vives (1493-1540) repeatedly used the symbolic image of humans occupying the fallen angels' chairs in heaven. In fact, the purpose of the creation of human beings seemed to be to occupy those empty chairs in paradise. This article focuses on the recurrent presence of that idea in the Valencian literature of the fifteenth century. It was a thought that was widely accepted even among people of a limited educational background. This paper supports the idea that Vives was the scholar who took this well-known belief from his homeland and introduced his Erasmian circle to it. That process of dissemination is described and explained by quoting some fragments of the most importan…
Observacions sobre la tradició literària i religiosa de la figura de Sant Jordi
2017
La nostra contribució mirarà d'establir, d'una banda, les innovacions de tot tipus experimentades dins l'evolució del personatge de Sant Jordi com a figura literària; d'una altra, els paral.lelismes entre les tradicions literàries catalana i hel.lena, comparació que es veu reforçada pel fet que totes dues són d'arrel popular. La cerca arrencarà dels mitemes indoeuropeus cristal.litzats al voltant del que la tradició actual anomena Sant Jordi, continuarà amb la formalització del culte al sant a l'època cristiana, i acabarà amb l'estudi dels textos que han arribat fins a nosaltres fonamentalment per via oral. L'estudi conjuminarà les perspectives de la mitologia, la religió i l'hagiografia am…
San pedro, como era calvo
2018
The fact that Saint Peter is depicted as bald in the Catholic popular tradition is probably due to an episode narrated in the Legenda Aurea (XIIIth century): when S. Peter preached in Antioch, the habitants of this city shaved the top of his head making a mockery of the christian law. La calvicie de san Pedro que encontramos diversamente reflejada en la tradición popular católica podría muy bien deberse a un episodio referido en la Legenda Aurea (siglo XIII): cuando el apóstol predicaba en Antioquía, sus habitantes, haciendo burla de sus enseñanzas cristianas, le rasuraron la coronilla.
Catedráticos de cánones y literatura canónica en la Universidad de Valencia aanterior a la provisión de las cátedras pavordías (1499-1589)
2000
El tema de estudio del presente artículo es la biobibliografía de los catedráticos universitarios de derecho canónico en la universidad de Valencia durante el periodo comprendido entre 1499 y 1589, año en que comenzó la provisión de las pavordías en derecho canónico.
Hagiografía valenciana (1470-1600)
2006
Je centrerai ce travail sur les textes qui traitent spécifiquement de l’histoire et la vie des saints, en tentant de les analyser sous l’angle de leur processus de production et de leur structure externe, c’est-à-dire : les formats utilisés, les pages de titre, les prologues, les gravures et la longueur des œuvres. Cela permet, semble-t-il, d’éclairer bien des aspects de ce genre d’édition dont on peut voir qu’il a joui d’une grande faveur auprès des lecteurs, comme le montre la transposition presque immédiate de beaucoup de ces textes à la littérature, tant au théâtre que dans le roman ou dans la fiction narrative et la poésie. On étudie ici la structure externe des ouvrages appartenant à …